viernes, 25 de abril de 2014

Sang a les venes

Mireu el vídeo del programa i respon a les preguntes següents:
1- Quin és el teu grup sanguini. De qui pots rebre i a qui pots donar sang.
El meu grup sanguini és A+, factor que determina que tinc anticossos anti-B i antígens A. Això vol dir que els del grup A sol podran donar sang als del grup A, AB i O perquè no hi hauran anticossos que s'encarreguin de destruïr els eritròcits de la sang. 
El símbol positiu indica la presència de Rh, és a dir, té a veure amb la comptabilitat de la sang del fill i la mare gestant.

2- Has fet algun cim? Si és així quin ha estat i quina és la seva altitud.
Sí, he fet el cim Pedraforca que te 2506m

3- Mira't la pressió sanguínea i escriu al blog els paràmetres que has obtingut.



PRESSIÓ SISTÒLICA: 125
PRESSIÓ DIASTÒLICA:74
PULSACIONS: 90

jueves, 10 de abril de 2014

tasca 10.2

L'ANÀLISI DE FLUIDS:
La concentració en sang d'algunes substàncies cal que es mantinguin dins d'uns límits determinats. L'anàlisi d'orina pot donar informació sobre algunes malalties metabòliques a banda d'altres infeccions o disfuncions locals del sistema excretor.
De les extraccions de sang s'estudia si la composició cel·lular és normal i es sotmet a diferent proves bioquímiques per determinar les substàncies que hi ha presents. La informació dels elements cel·lulars s'anomena hemograma.
Aquesta imatge mostra la composició de la sang.
Busca algun anàlisi de sang i intenta desxifrar l'hemograma i els valors de referència de les altres substàncies. Compara i raona els obtinguts amb els de referència.



En l'anterior analítica podem veure els diferents valors de glucosa, creatinina, acid úric, colesterol parcial i total i triglicèrids.

Glucosa: Valor normal: 70-110 mg / dl. 
Els nivells de glucèmia estan controlats per insulina, hormona sintetitzada al pàncrees, de manera que un correcte funcionament donaria com a resultat nivells propers als 100 mg / dl, com en aquest cas, que te 93 
mg / dl.
Creatinina: Valor normal: 0,4-1,2 mg / dl, i en aquest cas 0,93 
mg / dl
Nievells alts de creatinina podrien ser sospitosos de mal funcionament del ronyó i càlculs renals. No obstant això, es poden donar valors alts en persones musculades, en estats de lleugera deshidratació.

Filtrat glomerular: Valor normal: >60, igual que aquest analisis

És un examen utilitzat per verificar que estan funcionant bé els ronyons. 

Àcid Úric: Valor normal: 3.40 - 7.00, i aquest en te 8.59 
mg / dl
L'àcid úric és un químic creat quan el cos descompon substàncies anomenades purines, les quals es troben en alguns aliments i begudes, com el fetge, les anxoves, el verat, les mongetes i la cervesa. 

La major part de l'àcid úric es dissol a la sang i viatja als ronyons, des d'on surt a través de l'orina. Si el cos produeix massa àcid úric o no l'elimina prou, la persona es pot emmalaltir. Els alts nivells d'àcid úric en el cos s'anomenen hiperuricèmia.

Greixos (colesterol): Valor normal: 


  • triglicèrids 35-135 / dl 
  • colestrol total: 120-220 mg/dl
  • HDL-colesterol (anomenat bo) 30-100 mg / dl
  • LDL colesterol (anomenat dolent): 60-130 mg / dl. 

El colesterol és un greix que és sintetitzada pel fetge. Un excés en el seu consum a través de la dieta representa un risc per a la salut, ja que afavoreix l'aparició d'infarts perquè la sang li costa arribar a un determinat lloc.

Treglicèrids: Valor normal: 0-160, i en aquest analisis en te 86, està bé

Els triglicèrids és la forma majoritària de presentació dels greixos.
Les persones que presenten un excés de triglicèrids i colesterol han d'augmentar el consum de productes vegetals i disminuir el d'animals, especialment les carns grasses, ous i determinats productes lactis com mantega, margarina o nata.

miércoles, 2 de abril de 2014

tasca 10.1

Les noves tecnologies posen al servei dels metges un conjunt de mitjans diagnòstics molt potents, anàlisis clínics, radiologies,ecografies, medicina nuclear....
Es distingeixen entre els mitjans diagnòstics l'exploració anatòmica, l'exploració funcional i l'anàlisi de fluids del cos humà (sang, orina, etc.).
L'EXPLORACIÓ ANATÒMICA: Tracta de situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.
  1. Radiografia: consisteix en sometre un cos a l'acció dels ragos x, que aquest son capaços de travessar cossos opacs.
  2. Ecografia: consisteix a travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons.
  3. Endoscòpia: consisteix en la intriduccio de fibres optiques pels orificis naturals del cos per tal d'examinar els racons més amagats , com el bronquis.
  4. Escàner: consisteix a visualitzar les diferents parts del cos i observar-ne els detalls mes petits.
  5. Biòpsia: consisteix en l'extracció d'una petita part de teixit viu de l'organisme. ( A mi personalment em van fer una biòpsia, em van agafar un mil·límetres de la pell, de la mà esquerra, per sapiguer si finalment tenia al·lèrgia, o no)
ALGUNES IMATGES....



L'EXPLORACIÓ FUNCIONAL: Detecta anomalies de funcionament o fisiològiques.
  1. Electromiografia: consisteix a introduir elèctrodes  directament en el muscul.
  2. Termografia: consisteix a filmar el cos amb una camara sensible a la radiació infrarojaque emet qualsevol cos calent i projectar la pelicula en una pantalla.
  3. Gammagrafia: Consisteix a injectar isotops, debilment radioactius,en els pacients que permet fer-ne el seguiment dels organs pas a pas.
  4. Ressonància magnètica: determinats elements quimics emeten uns senyals caracteristics enregistrables.
ALGUNES IMATGES....