domingo, 25 de mayo de 2014

tasca 12

L'herència és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té un individu d'una determinada espècie. Així doncs, això permet l'evolució de cada espècie.
 Els caràcters que he escollit per fer el meu arbre genealògic són el color del pel i el color d'ulls. He triat aquestos perque m'ha semblat interessant ja que la meva famila de part de pare és anglesa i tenen els caracters més recesius i la familia de part de mare és d'aqui i tendeixen a caracters més dominants.
Comenaçaré per fer l'abre del cabell:

Els rossos estan indicats amb les lletres a minúscules (aa) i representen el caracter recesiu, i els morenos o bé són els AA o els Aa, que son els dominants.

 En aquest cas veiem que aa representa la gent amb ulls blaus i Aa o AA són els dels ulls marrons.
En general podem  veure que els familiars paterns al vindre de països nordics, els seus caràcters són més alvins que els familiars materns.



Aqui penjo una foto on surtim jo a l'esquerra, la meva germana al meu costat, el meu pare a la dreta i el meu germa al seu costat. Veiem que jo soc la unica amb caracter recesiu respecte al cabell i que ma germana ha eretat el  color d'ulls blaus al meu pare.

viernes, 25 de abril de 2014

Sang a les venes

Mireu el vídeo del programa i respon a les preguntes següents:
1- Quin és el teu grup sanguini. De qui pots rebre i a qui pots donar sang.
El meu grup sanguini és A+, factor que determina que tinc anticossos anti-B i antígens A. Això vol dir que els del grup A sol podran donar sang als del grup A, AB i O perquè no hi hauran anticossos que s'encarreguin de destruïr els eritròcits de la sang. 
El símbol positiu indica la presència de Rh, és a dir, té a veure amb la comptabilitat de la sang del fill i la mare gestant.

2- Has fet algun cim? Si és així quin ha estat i quina és la seva altitud.
Sí, he fet el cim Pedraforca que te 2506m

3- Mira't la pressió sanguínea i escriu al blog els paràmetres que has obtingut.



PRESSIÓ SISTÒLICA: 125
PRESSIÓ DIASTÒLICA:74
PULSACIONS: 90

jueves, 10 de abril de 2014

tasca 10.2

L'ANÀLISI DE FLUIDS:
La concentració en sang d'algunes substàncies cal que es mantinguin dins d'uns límits determinats. L'anàlisi d'orina pot donar informació sobre algunes malalties metabòliques a banda d'altres infeccions o disfuncions locals del sistema excretor.
De les extraccions de sang s'estudia si la composició cel·lular és normal i es sotmet a diferent proves bioquímiques per determinar les substàncies que hi ha presents. La informació dels elements cel·lulars s'anomena hemograma.
Aquesta imatge mostra la composició de la sang.
Busca algun anàlisi de sang i intenta desxifrar l'hemograma i els valors de referència de les altres substàncies. Compara i raona els obtinguts amb els de referència.



En l'anterior analítica podem veure els diferents valors de glucosa, creatinina, acid úric, colesterol parcial i total i triglicèrids.

Glucosa: Valor normal: 70-110 mg / dl. 
Els nivells de glucèmia estan controlats per insulina, hormona sintetitzada al pàncrees, de manera que un correcte funcionament donaria com a resultat nivells propers als 100 mg / dl, com en aquest cas, que te 93 
mg / dl.
Creatinina: Valor normal: 0,4-1,2 mg / dl, i en aquest cas 0,93 
mg / dl
Nievells alts de creatinina podrien ser sospitosos de mal funcionament del ronyó i càlculs renals. No obstant això, es poden donar valors alts en persones musculades, en estats de lleugera deshidratació.

Filtrat glomerular: Valor normal: >60, igual que aquest analisis

És un examen utilitzat per verificar que estan funcionant bé els ronyons. 

Àcid Úric: Valor normal: 3.40 - 7.00, i aquest en te 8.59 
mg / dl
L'àcid úric és un químic creat quan el cos descompon substàncies anomenades purines, les quals es troben en alguns aliments i begudes, com el fetge, les anxoves, el verat, les mongetes i la cervesa. 

La major part de l'àcid úric es dissol a la sang i viatja als ronyons, des d'on surt a través de l'orina. Si el cos produeix massa àcid úric o no l'elimina prou, la persona es pot emmalaltir. Els alts nivells d'àcid úric en el cos s'anomenen hiperuricèmia.

Greixos (colesterol): Valor normal: 


  • triglicèrids 35-135 / dl 
  • colestrol total: 120-220 mg/dl
  • HDL-colesterol (anomenat bo) 30-100 mg / dl
  • LDL colesterol (anomenat dolent): 60-130 mg / dl. 

El colesterol és un greix que és sintetitzada pel fetge. Un excés en el seu consum a través de la dieta representa un risc per a la salut, ja que afavoreix l'aparició d'infarts perquè la sang li costa arribar a un determinat lloc.

Treglicèrids: Valor normal: 0-160, i en aquest analisis en te 86, està bé

Els triglicèrids és la forma majoritària de presentació dels greixos.
Les persones que presenten un excés de triglicèrids i colesterol han d'augmentar el consum de productes vegetals i disminuir el d'animals, especialment les carns grasses, ous i determinats productes lactis com mantega, margarina o nata.

miércoles, 2 de abril de 2014

tasca 10.1

Les noves tecnologies posen al servei dels metges un conjunt de mitjans diagnòstics molt potents, anàlisis clínics, radiologies,ecografies, medicina nuclear....
Es distingeixen entre els mitjans diagnòstics l'exploració anatòmica, l'exploració funcional i l'anàlisi de fluids del cos humà (sang, orina, etc.).
L'EXPLORACIÓ ANATÒMICA: Tracta de situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.
  1. Radiografia: consisteix en sometre un cos a l'acció dels ragos x, que aquest son capaços de travessar cossos opacs.
  2. Ecografia: consisteix a travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons.
  3. Endoscòpia: consisteix en la intriduccio de fibres optiques pels orificis naturals del cos per tal d'examinar els racons més amagats , com el bronquis.
  4. Escàner: consisteix a visualitzar les diferents parts del cos i observar-ne els detalls mes petits.
  5. Biòpsia: consisteix en l'extracció d'una petita part de teixit viu de l'organisme. ( A mi personalment em van fer una biòpsia, em van agafar un mil·límetres de la pell, de la mà esquerra, per sapiguer si finalment tenia al·lèrgia, o no)
ALGUNES IMATGES....



L'EXPLORACIÓ FUNCIONAL: Detecta anomalies de funcionament o fisiològiques.
  1. Electromiografia: consisteix a introduir elèctrodes  directament en el muscul.
  2. Termografia: consisteix a filmar el cos amb una camara sensible a la radiació infrarojaque emet qualsevol cos calent i projectar la pelicula en una pantalla.
  3. Gammagrafia: Consisteix a injectar isotops, debilment radioactius,en els pacients que permet fer-ne el seguiment dels organs pas a pas.
  4. Ressonància magnètica: determinats elements quimics emeten uns senyals caracteristics enregistrables.
ALGUNES IMATGES....




lunes, 24 de marzo de 2014

tasca 10

Anamnesi
DEFINICIÓ: És el terme emprat en medicina per referir-se a la informació recopilada per un metge mitjançant preguntes específiques, formulades bé al propi pacient o bé a altres persones que coneguin a aquest últim per obtenir dades útils, i elaborar informació valuosa per formular el diagnòstic i tractar al pacient.
EXEMPLE: El metge et pregunta abans d'examinar-te.


Exploració
DEFINICIÓ: L'exploració física o examen físic és el conjunt de procediments o habilitats de la ciència de la Semiologia clínica, que realitza el metge al pacient, després d'una correcta anamnesi en l'entrevista clínica, per obtenir un conjunt de dades objectives o signes que estiguin relacionats amb els símptomes que refereix el pacient. A la suma d'aquestes dades d'anamnesi i exploració física, registrats en la història clínica, es dóna suport a la construcció d'un diagnòstic mèdic o judici clínic inicial a partir del qual se sol · liciten o no determinades exploracions complementàries, que confirmin el diagnòstic d'una síndrome o malaltia.
EXEMPLE: Quan et vas a fer la revisió periòdica al metge, i et fa una exploració per veure els teus resultats i compararlos amb els anteriors.


Diagnòstic
DEFINICIÓ: En medicina, el diagnòstic o propedèutica clínica és el procediment pel qual s'identifica una malaltia, entitat nosològica, síndrome, o qualsevol condició de salut-malaltia (''l'estat de salut" també es diagnostica). 
En termes de la pràctica mèdica, el diagnòstic és un judici clínic sobre l'estat psicofísic d'una persona; representa una manifestació en resposta a una demanda per determinar tal estat.

EXEMPLE: Quan vas al metge perque et trobes malament i et fa un diagnostic del que et passa, que vol dir que t'indica el que tens i el que has de fer.

Pronòstic
DEFINICIÓ:  judici que forma el metge, a partir dels símptomes, del desenvolupament previsible d'una malaltia.
EXEMPLE: un metge pot pronosticar una grip a partir de com sona la tos del pacient o si té febre.

Indicació terapèutica
DEFINICIÓ: Conjunt de mesures mèdiques o quirúrgiques destinades a millorar o curar la malaltia.
EXEMPLE: Tractament mèdic. Corticoide via oral, 1mg/Kg/dia durant 10 dies i corticoide intranasal, 1puff a cada fossa nasal durant 1 mes. 

jueves, 6 de marzo de 2014

Tasca 9

Les vacunes s'utilitzen per a millorar el sistema inmunologic i per a prevenir enfermetats greus i potencialment mortals. Ensenyen al cos com defensar-se quan els microorganismes, com els virus i bacteries, els invaeeixen. 
Aquí et ficaré els meus antecedents de vacunació infantil, que, normalment, són les que tots els infants duuen: 


  • HA+B (hepatitis A+B) --> Em vaig vacunar d'aquesta vacuna tres cops quan tenia 11 i 12 anys. La hepatitis es una inflamació del fetge causada generalment per una infecció vírica.
  • DTPa (diftèria, tètanus i tos ferina, acel·lular) --> Aquesta me la vaig ficar de més petita, sol quan tenia  1 any 3 cops i quan en tenia 2 i 5 anys un altre cop. Aquesta vacuna serveix per preveure: La diftèria,  que es una malaltia molt contagiosa que afecta al sistema respiratori i es pot transmetre per un simple esternut. El tètanus, que, en canvi, es una malaltia causa per bacteris que es troben a la terra. Aquests entren dins dels nostres organismes a través d'una ferida. I també per a la tosferina, que es una malaltia causada per bacteris que es transmet a partir del contacte directe amb les micro-gotes respiratòries d'una persona infectada. 
  • IPV (poliomielitis parental) --> La IPV me la van ingectar als meus primers anys 5 cops. És una malaltia infeccios vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altra principalment per via fecal-oral.
  • Hib (Haemophilus influenzae tipus b) --> Aquesta vacuna la tinc 4 cops i desde els 2 i 3 anys. H. influenzae és responsable d'un ampli rang de malalties com meningitisepiglotitis,pneumòniasèpsia i altres de menor gravetat.
  • MCC (meningitis C conjugadada)--> Amb tansols una dosis, me la van ficar al 2010. La meningitis és la inflamació de les meninges. La meningitis es presenta amb un síndrome constituïda per intensos mal de caps, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral, etc. 
  • Td (tètanus i diftèria, per a adults)-->La tinc desde el  2011. El tètanus és una malaltia infecciosa, caracteritzada per un augment del to muscular i per la presència d'espasmes. La diftèria és una malaltia infecciosa caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives. L'agent causant és la exotoxina proteica.
  • XRP (xarampió, rubèola i parotiditis)-->Vaig ser vacunada als 2 anys. El xarampió pallola és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants. El xarampió només es pot tenir una vegada a la vida, ja que un cop passat, les cèl·lules deixen una mena d'immunitat a la sangLa rubèola és una malaltia causada pel virus de la rubèolaAquesta malaltia sol ser lleu i sovint passa desapercebuda. La malaltia pot durar d'un a tres dies. Els nens es recuperen més ràpidament que els adults. La parotiditisés una malaltia contagiosa que pot ser aguda o crònica, localitzada fonamentalment en una o ambdues glàndules paròtides, que són glàndules salivals majors ubicats darrere de les branques ascendents de la mandíbula.
Altres vacunes: 
  • VHP (virus del papiloma humà) --> D' aquesta me'n enrecordo perque va ser a la primària, al 2008/09, i em van ficar 3 dosis molt doloroses. Virus que principalment el presenten adolescents. És la causa principal del càncer del coll de l'úter en les dones.




jueves, 13 de febrero de 2014

Tasca 8.1.

1.      Com és l’alimentació en diferents països?
Exercici 1- Presenta les diferents famílies. Com és l’alimentació d’aquestes famílies? Quins són els seus àpats preferits?. Pots utilitzar taules, gràfics i fotografies. (TAULA)
Exercici 2- Anota els detalls de la seva vida quotidiana relacionats amb l’alimentació i l’exercici físic. (TAULA)
Exercici 3- Anota la composició que ha de tenir una dieta perquè es consideri saludable i equilibrada.
3--> Per començar, en una dieta saludable i equilibrada ha de seguir la piràmide dels aliments.
La base de la dieta, que s'ha de consumir diàriament són les fruites, les verdures, el pa, els cereals, els productes làctics, l'oli d'oliva, l'arròs, la pasta... A més a més, s'ha de menjar cada setmana carn, peix blanc i peix blau, ous, llegums... Finalment la dieta es complementa ocasionalment amb dolços, refrescs, llaminadures... Però hem de tenir en compte que una bona dieta no pot ser monòtoma, és a dir, no pots menjar sempre les mateixes llegums o el mateix tipus de carn, s'ha de anar variant per a que no manqui ninguna proteïna essencial que potser no t'aporta el plat que repeteixes. Per aixó els xinesos tenen una mala alimentació, per que molts dells basen la seva dieta amb l'arrós, i aixó no és suficient. 
També s'han de veure 2 litres d'aigua diaris per a una bona hidratació. 
Per a reforçar una bona dieta hem de realitzar un mínim de 30 minuts d'activitat física diària, i practicar setmanalment qualsevol esport.
Exercici 4- A quina família dels cinc països analitzats creus que s’assembla més la teva? Anota les semblances i les diferències entre la teva família i la del país escollit.
4--> La meva família es similar a la familia Le Moine, la de frança. La dieta que portem es la més similar ni que hi hagin uns quants retocs. Considero que a la meva família menjem més fruita i verdura, i en comptes de refrescos, bebem més sucs i aigua mineral, que es més natural. Ni que nosaltres no menjem menjar asiàtic, avegades cuinem plats d'altres països per a variar un mica de la dieta mediterrània. I quan venen convidats lògicament no fem menjar francés, fem menjar típic de la àrea. 

1+2-->

Presentació
Alimentació
Àpats preferits
Relació entre la vida quotidiana i l’alimentació i exercici físic
Estats Units
Ciutat de Raleigh, a l’estat de Carolina del Nord. La família Revis.
La família Revis menja en excés i no segueix la piràmide alimentària. Mengen una gran quantitat de menjar ràpid i menjar precuinat, i massa condiments, dolços, patates fregides...
Les preferències de la família són els espaguetis, les patates i el pollastre amb sèsam.
Realitzen activitat física diària a casa seva.
Filipines
Ciutat de Manila. Família Cabanya està formada per 8 membres. Viuen tots junts i és una família molt humil. Viuen pràcticament envoltats de brossa.
S’alimenten principalment de la fruita. Com que la seva nevera està espatllada, han de anar a comprar cada dia lluny el menjar més barat. També mengen molts ous, peix, arròs i sobretot pa de sal.
El segon fill li agrada menjar a McDonald's o a Jollibee. El menjar preferit de la Lita és la d’una casa de fideus. Les criatures en general demanen sinigang, un brou agre, amb gust de tamarinde, amb peix, marisc, carn de porc o de vedella. És el menjar preferit de l’Ian.
No fan exercici físic. Als Cabañas, l’educació és la prioritat principal ja que és l’únic que poden deixar en herència als seus fills.
França
Suburbi de Montreuil a la ciutat de París. Família Le Moine. Està formada per els pares i dos filles. Disposen d’una bona economía.
Quan mengen amb convidats o els caps de setmana, solen fer-ho amb menjar típic de França (formatges, carns delicades, plats gratinats i vi francès), durant la setmana mengen fruita i verdura encara que algunes vegades mengen menjar asiàtic, que el cuinen ells mateixos. Mengen moltes fruites exòtiques i compren el menjar a les gran superfícies (hipermercat francès).
A la Eva li agraden els vegetals frescos, a Delphine el menjar tailandès li encanta i a la Laetitia, la pasta carbonara.
La família és cuida el físic i les filles realitzen classes de ballet.
Mali
Poble de Kouakourou, al nord-est de Bamako, la capital de Mali, per analitzar l'alimentació de la família Natomo. Aquesta familia esta formada per 15 persones: un marit, 2 esposes, fills i germans. 
La seva dieta es basa en el cultiu i el menjar casolà. Solen cuinar amb foc i esmorzen molt d’hora. Renten la roba i els plats al riu i per anar a comerciar han d’agafar un vaixell de passatgers cobert de fusta, per al viatge moltes hores riu avall fins al Mopti (lloc de comerç atrafegat. Mengen bàsicament farines, cereals, alguna verdura i ocasionalment peix o carn
La família Natomo no pensa en termes de "favorit".
Pel que fa a l’activitat física, no són uns sedentaris totals, és a dir, realitzen exercici físic suficient.


Mongòlia
Ciutat d‟Ulaanbaatar. Família Batsuuri. Familia de quatre composta per un matrimoni i dos fills.
Aquesta família no tenen una molt bona alimentació, per que mengen molt de “fast food” (ràpid i precuinat). No segueixen la dieta de la piràmide dels aliments i això és molt problemàtic a la llarga.
Els àpats preferits de la família son els espaguetis (del pare i del fill gran), patates de qualsevol tipus (per a la mare) i pollastre amb sèsam (segons el fill petit).
Per el que fa al esport, tots els membres de la família en practiquen regularment al gimnàs.